El caràcter social de l’ONCE impregna i condiciona l’activitat finalista de l’Organització de Cecs, encaminada a aconseguir dos grans objectius: l’autonomia personal i la plena integració social del collectiu dels seus afiliats.

Els serveis socials especialitzats són un signe d’identitat de la institució: a l’ONCE es destinen més de dos-cents trenta milions d’euros anuals a l’acció social (dada referent a l’exercici 2009).

El model de serveis de l’ONCE és únic al món. Comprèn tots els aspectes i/o serveis especialitzats que pot necessitar una persona cega o amb discapacitat visual: educació, ocupació, rehabilitació, ajudes tècniques adaptades, comunicació i accés a la informació, esport, oci, etc.

La prestació de serveis especialitzats per al collectiu de persones cegues de l’ONCE és resultat de la inversió solidària que milers de ciutadans fan cada dia amb la compra dels productes de joc de l’Organització.

L’autonomia personal

Els serveis socials que presta l’ONCE acompleixen la seva màxima aspiració quan les persones cegues i/o amb discapacitat visual assoleixen plena autonomia personal. L’especialització dels serveis és fonamental per assolir resultats.

Els professionals de l’Organització tenen un paper molt destacat en les tasques rehabilitadores, que comprenen tots els àmbits de la vida de l’afiliat a l’ONCE.

Aconseguir una adequada orientació i mobilitat fins a arribar a optimitzar un residu visual aprofitable és un dels objectius que s’assoleixen amb temps i paciència.

L’atenció de qualitat i personalitzada és garantia del resultat. La utilització del bastó per als desplaçaments o l’elecció d’un gos guia que faciliti l’autonomia són opcions que requereixen un aprenentatge previ.

Inclusió educativa

L’ONCE promou un model d’educació inclusiva perquè els infants afiliats a l’Organització de Cecs estudiïn a qualsevol escola o institut d’Espanya. D’aquesta manera, s’ha aconseguit que el 98% rebin una educació normalitzada: prop de set mil cinc-cents alumnes amb discapacitat visual assisteixen a les seves classes habituals a centres ordinaris del país.

En qualsevol cas, els més joves disposen de prop de cinc-cents professionals dels equips específics de l’ONCE, que els faciliten l’aprenentatge i material accessible per a la seva inclusió a l’aula. Aquesta ajuda també es dirigeix al professorat, els companys de classe i les famílies, perquè tots estan implicats en el procés educatiu.

La formació amb ensenyaments específics per al collectiu d’infants i joves amb discapacitat visual es fa a través de cinc centres de referència de l’ONCE, ubicats a Madrid, Barcelona, Pontevedra, Sevilla i Alacant. Són els que s’anomenen «centres de recursos educatius» (CRE), on s’imparteixen cicles de formació no reglada, d’acord amb les exigències del mercat laboral, i s’aporta l’especialització docent amb infants i joves sordcecs, etc.

La instrucció específica que reben els estudiants amb discapacitat visual consisteix, entre altres coses, a ensenyar-los el sistema Braille, tècniques d’estudi, orientació i mobilitat, habilitats socials, i també a fer servir equips informàtics adaptats.

Sordceguesa

La discapacitat que combina dues deficiències sensorials, visual i auditiva, es defineix com a sordceguesa. Les necessitats especials i els problemes de comunicació que genera aquesta discapacitat dependran del grau en què es manifesti en cada persona.

Dins del collectiu d’afiliats cecs de l’ONCE, es reconeix com a «afiliats amb sordceguesa» els qui presenten una deficiència auditiva associada.

Amb caràcter assistencial i a instàncies de l’ONCE, l’any 2007 es va crear la Fundació ONCE per a l’Atenció de Persones amb Sordceguesa (FOAPS).

La formació i l’ocupació

El desenvolupament professional no és tan sols una necessitat vital: per a les persones discapacitades, també és una via d’integració a la societat. Es tracta d’una sortida plena de dificultats en què una bona formació és determinant. Per això, l’ONCE actua en dues direccions: d’una banda, incideix en la importància de la formació, i de l’altra, busca el compromís dels agents socials que intervenen en el món laboral.

La font principal d’ocupació per a les persones amb discapacitat visual és la venda del cupó i els altres jocs d’atzar de l’ONCE, però també hi ha molts professionals cecs ben preparats per fer altres feines: advocats, economistes, intèrprets, músics, psicòlegs, periodistes, pedagogs, tècnics de sistemes d’informació… Tots ells busquen una oportunitat per demostrar la seva vàlua.

L’ONCE intervé en la Formació Professional per mitjà de l’organització i la impartició de mòduls específics, per exemple, de telefonia i telemàrqueting, d’estenotípia informatitzada, de gestió de xarxes informàtiques, etc. A més, ofereix beques i ajudes d’estudis, de formació i de reciclatge, i també per a l’adaptació d’equips informàtics.

També té l’Escola Universitària de Fisioteràpia de l’ONCE, un centre adscrit a la Universitat Autònoma de Madrid. Cada any en surten desenes d’especialistes en fisioteràpia, una professió en què les persones amb discapacitat visual destaquen tant a la sanitat pública com a la privada i han assolit un important prestigi, reconegut per tota la professió.

Hi ha centenars de professionals que treballen en camps tan diversos com la docència, la sanitat, la comunicació, el dret, la música o l’administració.

D’altra banda, com a agent social generador d’ocupació, l’ONCE ha creat, en el període 2004-11, setze mil nous llocs de treball i ha dut a terme trenta-dues mil accions formatives per a persones amb discapacitat, un compromís que va adquirir amb l’Administració central.

Cultura

La Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix la importància de l’accessibilitat cultural perquè les persones amb discapacitat puguin gaudir plenament de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.

Amb aquesta idea, l’ONCE s’encarrega d’aportar una sèrie de mitjans que fan possible que les persones cegues puguin gaudir del conjunt de disciplines i manifestacions que formen el fet cultural: teatre, música, arts plàstiques, produccions audiovisuals, literatura…

L’organització de cecs intervé de manera directa en:

• La producció bibliogràfica. Un servei especialitzat, amb dos centres, un a Madrid i l’altre a Barcelona, s’encarrega d’editar en braille, en format de tinta i en suport sonor i digital, obres literàries o textos especialitzats segons l’interès de l’obra i la demanda dels afiliats a l’ONCE, que, en tot moment, poden sollicitar els llibres que volen i necessiten. Per mitjà d’una base informatitzada, es pot consultar el fons bibliogràfic de l’ONCE en diversos suports.
  A més, una sèrie de convenis amb universitats i editorials permeten que els cecs espanyols puguin disposar de les seves obres en suport informàtic. 
• Estimulació de la creació literària per mitjà de concursos, com ara els Premis Tiflos de novella, conte i poesia, un certamen veterà i de prestigi que l’ONCE convoca anualment. També convoca el Concurs Literari Roc Boronat, en llengua catalana, i els Premis Prometeu, que s’adrecen exclusivament als infants i els joves cecs. Els Premis Tiflos també tenen un apartat de periodisme, que reconeix els treballs que saben captar amb sensibilitat els aspectes essencials del tractament informatiu i que aposten per la integració social de les persones amb discapacitat. 
• L’audiodescripció. Perquè les persones cegues puguin gaudir, de la manera més completa possible, de les representacions teatrals o del cinema, l’ONCE aporta un sistema anomenat audiodescripció. Consisteix en la inclusió d’informació sonora sobre detalls visuals: moviments d’escena, gestos, vestuari, etc. En el cinema, això es fa inserint els comentaris en una banda de so, i en el teatre, transmetent aquesta informació a un petit receptor que fa servir l’espectador cec de manera individualitzada. Cal destacar que des de desembre del 2009 un cinema madrileny, el Roxy B, projecta amb regularitat pellícules d’estrena amb el sistema d’audiodescripció.

Un museu per veure i tocar

Esport

Els infants, els joves, els adults i les persones grans amb discapacitat visual poden practicar diferents esports que requereixen algunes adaptacions senzilles.

Natació, atletisme, ciclisme en tàndem, judo, esquí, futbol sala, muntanyisme, escacs o golbol (aquest últim s’ha creat especialment per a esportistes cecs) són algunes de les disciplines esportives que no tenen barreres. Tant com a exercici de base, en campionats escolars o en l’alta competició, cada afiliat a l’ONCE pot trobar la seva activitat esportiva idònia.

L’Organització també estimula i ajuda els esportistes que tenen aptituds per a l’esport d’alta competició. Totes les disciplines esportives estan agrupades a la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs (FEDC), creada l’any 1993. Des de fa un cert temps hi ha la tendència que cada esport s’incorpori, a més a més, a la federació respectiva. És el cas del ciclisme en tàndem, el seleccionador nacional del qual ho és també de totes les variants del ciclisme per a discapacitats, en el marc de la Federació Espanyola de Ciclisme. Això suposa una passa endavant per a la normalització de l’esport que practiquen les persones amb discapacitat. Les disciplines de què s’ocupa la FEDC són: escacs, atletisme, ciclisme en tàndem, esquí, futbol sala, golbol (esport específic per a esportistes amb ceguera o deficiència visual), judo, muntanyisme, natació i tir.

D’altra banda, els Jocs Paralímpics són una bona mostra del nivell excellent dels esportistes amb discapacitat visual, tal com es va confirmar en la darrera edició (Pequín, 2008). A més, l’ONCE presideix el Comitè Paralímpic Espanyol, que ha rebut un impuls important amb la posada en marxa, per part de l’Administració de l’Estat, del pla ADOP (de suport a l’esport objectiu paralímpic). Aquest pla té la finalitat d’ajudar a preparar esportistes d’elit amb discapacitat per als propers Jocs Paralímpics, que tindran lloc a Londres l’any 2012.