El escritor y político Roc Boronat i Font nació el 5 de diciembre de 1897 en Barcelona, en el Poble Nou, barrio al cual se sintió estrechamente vinculado. 

Afiliado al movimiento Estat Català de Francesc Macià, durante la dictadura de Primo de Rivera se vio forzado a exiliarse. A finales de 1925 fue designado responsable de la oficina de Estat Català en Tolosa de Llenguadoc.

Participó activamente en la preparación de los hechos de Prats de Molló, una invasión frustrada de la comarca de la Garrotxa desde territorio francés por parte de un grupo de militantes de Estat Català, preparada y dirigida por Macià. Los jefes de la operación, uno de los cuales era Roc Boronat, fueron encarcelados y juzgados en París. Condenado por la justicia francesa, a principios de 1927 Boronat se instaló en Bélgica. 

Hasta 1930 no volvió a Barcelona. Desde ese momento colaboró con el periódico político L’Opinió (La Opinión) y en 1931 formará parte del núcleo fundador de Ezquerra Republicana. Siempre comprometido con el partido, sería siempre un activo publicista. Poco después de la proclamación de la II República, comenzó a desarrollar labores de asistencia social en el Ayuntamiento de Barcelona. En 1932 ganó la plaza de Comisario de Beneficencia, cuestión sobre la que había dictado conferencias y escrito artículos de prensa. Fue entonces cuando entró en contacto con los colectivos de ciegos de la ciudad y los impulsó a unirse. 
 
Fruto de su afán por cambiar el concepto de beneficencia por el de asistencia, se comprometió con un proyecto que permitiese a los ciegos abandonar la mendicidad y conquistar la autonomía personal. Este fue el motor del Sindicato de Ciegos de Catalunya, del cual Roc Boronat fue fundador y presidente desde su creación en el verano de 1934. Fue también él quien consiguió que el Sindicato tuviese una fuente de financiación: el cupón. El objetivo del Sindicato fue convertirse en órgano nacional representativo de todos los ciegos de Catalunya, conseguir su mejora moral, física y económica, así como trabajar para la prevención de la ceguera. Durante su corta existencia, dio empleo a más de quinientos ciegos y su obra fue unánimemente elogiada tanto por las principales autoridades del país como apoyada por la ciudadanía barcelonesa.

La militancia política de Boronat lo ligó a la suerte del catalanismo de izquierdas. Por eso, a raíz de los hechos de octubre, en el año 1934 fue encarcelado. Por el mismo motivo, cuando las tropas franquistas ocuparon Barcelona, tuvo que exiliarse. Pasó por los campos de refugiados franceses y vivió los momentos más trágicos de la II Guerra Mundial en Montpellier. Después de haber hecho una breve escala en Casablanca, en 1942 llegó a México.

"Consiguió que el Sindicato tuviese una fuente de financiación: el cupón"

Boronat se integró en los círculos de catalanes exiliados, creó una pequeña empresa y trabajó en el prestigioso restaurante Ambassadeurs de su amigo Dalmau Costa. Nunca abandonó la militancia política y en el año 1955 fue designado presidente de Esquerra Republicana en México. Aunque sufriría dramáticas tensiones con la fracción del partido que apoyaba al Presidente Tarradellas, su catalanismo era integrador y consistente. Durante los años del exilio mexicano, consolidó su vocación de dramaturgo. Algunas de las obras de teatro que escribió ganaron premios en los Juegos Florales. La única obra que publicó, La vera llum (La luz verdadera), abordaba la problemática de los ciegos, un colectivo al que nunca olvidó.
Roc Boronat murió el 28 de octubre de 1965, en México D.F.

Biografia de Roc Boronat i Font

L’escriptor i polític Roc Boronat i Font va néixer el 5 de desembre de 1897 a Barcelona, al Poble Nou, barrí al qual va sentir-se estretament vinculat.

Afiliat al moviment Estat Català de Francesc Macià, durant la dictadura de Primo de Rivera es veié forçat a exiliar-se. A finals de 1925 fou designat responsable de l’oficina d’Estat Català a Tolosa de Llenguadoc.

Participà activament en la preparació dels fets de Prats de Molló, una invasió frustrada de la Garrotxa des de territori francès per part d’un grup de militants d’Estat Català, preparada i dirigida per Macià. Els caps de l’operació, un dels quals era Boronat, foren empresonats i jutjats a París. Condemnat per la justícia francesa, a principis de 1927 Boronat s’instal·là a Bèlgica.

Fins l’any 1930 no va retornar a Barcelona. Des d’aquell moment col·laborà al diari polític L’Opinió i el 1931 formarà part del nucli fundador d’Esquerra Republicana. Sempre compromès amb el partit, en seria sempre un actiu publicista. Poc després de la proclamació de la II República, va començar a desenvolupar tasques d’assistència social a l’Ajuntament de Barcelona. El 1932 guanyà la plaça de Comissari de Beneficència, qüestió sobre la que havia dictat conferències i escrit articles a la premsa. Fou aleshores quan entrà en contacte amb els col·lectius dels cecs de la ciutat i els impulsà a unir-se.

Fruït del seu afany de canviar el concepte de beneficència pel d’assistència, es va comprometre amb un projecte que permetés als cecs abandonar la mendicitat i conquerir l’autonomia personal. Aquest fou el motor del Sindicat de Cecs de Catalunya, del qual Boronat en fou fundador i president des de la seva creació l’estiu de 1934. Fou també ell qui aconseguí que el Sindicat tingués una font de finançament: el cupó. L’objectiu del Sindicat va ser esdevenir l’òrgan nacional representatiu de tots els cecs de Catalunya, aconseguir el seu millorament moral, físic i econòmic, així com treballar per a la prevenció de la ceguesa. Durant la seva curta existència, donà feina a més de cinc-cents cecs i la seva obra fou unànimement elogiada tant per les principals autoritats del país com recolzada per la ciutadania barcelonina.

La militància política de Boronat el lligà a la sort del catalanisme d’esquerres. Per això, arran dels fets d’octubre, l’any 1934 fou empresonat. Pel mateix motiu, quan les tropes franquistes ocuparen Barcelona, es va haver d’exiliar. Passà pels camps de refugiats francesos i visqué els moments més tràgics de la II Guerra Mundial a Montpeller. Després d’haver fet una breu escala a Casablanca, el 1942 arribà a Mèxic.

"L’objectiu del Sindicat va ser esdevenir l’òrgan nacional representatiu de tots els cecs de Catalunya"

Boronat s’integrà als cercles de catalans exiliats, creà una petita empresa i treballà al prestigiós restaurant Ambassadeurs del seu amic Dalmau Costa. Mai abandonà la militància política i l’any 1955 fou designat president d’Esquerra Republicana a Mèxic. Tot i que sofriria dramàtiques tensions amb la facció del partit que recolzava al president Tarradellas, el seu catalanisme era granític. Durant els anys de l’exili mexicà, va consolidar la seva vocació de dramaturg. Algunes de les obres de teatre que va escriure guanyaren premis als Jocs Florals. L’única obra que va publicar, La vera llum, abordava la problemàtica dels cecs, un col·lectiu que mai va oblidar.

Roc Boronat va morir el 28 d’octubre de 1965, a Mèxic D.F.